A més de la història, l’assaig polític o les memòries, el programa editorial de Ruedo ibérico va posar especial esment en la literatura i en l’art compromesos. El seu catàleg comprèn obres poètiques de Gabriel Celaya, Blas de Otero, Salvador Espriu, Ángel González, així com romancers anònims i antologies d’homenatge a Antonio Machado i a Cuba, o també de caràcter eròtic. Cuadernos de Ruedo Ibérico va intercalar entre els seus textos versos dels poetes consagrats i de joves amb talent. En prosa, Ruedo ibérico va donar a conèixer assaigs literaris de Goytisolo i novel·les de López Salinas o Rincón.

Pintors i dibuixants s’incorporaren així mateix a la lluita cultural empresa per l’editorial. Signatures com les de Saura, Tàpies i Millares, aleshores a l’avantguarda de les arts plàstiques, il·lustraren diverses portades o l’interior dels llibres. La revista acollí un planter d’artistes espanyols i estrangers. Ruedo ibérico tampoc no va descartar la caricatura política com a element gràfic corrosiu. A aquesta línia corresponen els llibres amargs i jocosos de Bartoli i Vázquez de Sola. Art i literatura avançaren, doncs, a l’uníson amb l’oposició acadèmica i política.