Amb l’arribada de Manuel Fraga al Ministeri d’Informació i Turisme el 1962, el règim franquista va voler aparentar una pretesa obertura, oposada al tancament d’anys precedents. Els llibres de Ruedo ibérico, que per ser editats a França esquivaven la censura, denunciaven la contínua manipulació a la qual estava sotmesa la realitat present i la passada i, per això posaven en entredit la imatge fingida. En conseqüència, el govern va augmentar l’assetjament policial i judicial per impedir l’entrada i la difusió dels llibres de Ruedo ibérico en un intent d’ofegar econòmicament l’editorial. D’altra banda, va tenir cura d’esgotar també la font interior de manuscrits, amb la qual cosa va dissuadir els possibles col·laboradors. La persecució personal es cobrà una víctima el 1971, amb la detenció i posterior condemna de Luciano Rincón per un delicte d’injúries, contra el cap de l’Estat, proferides amb el pseudònim de Luis Ramírez. Aleshores Fraga va fer servir una eina bel·ligerant més solapada i aparentment més mesurada. El Ministeri va treure un Boletín de Orientación Bibliográfica que ressenyava periòdicament les obres editades per Ruedo ibérico i altres editorials des d’un posat crític, però amb un desplegament de raonaments esbiaixats que cercaven el descrèdit de les obres sense respondre als problemes que en plantejaven. El Boletín va servir de mesura fidel de la irritació que cada obra provocava en les esferes governamentals.

La dialèctica del cal·lígraf va cedir, en el millor estil joseantoniano, a les pistoles. La nit del 13 al 14 d’octubre de 1975, la llibreria de la rue de Latran va patir un atemptat: l’esclat d’una bomba reivindicat per Antiterrorismo ETA, un grup ultradretà que a les acaballes del règim reclamava la seva capacitat d’acció, tot just quant altres sectors buscaven, en la reconciliació nacional, acords per trobar un lloc més o menys còmode dins l’avenir, una sortida que José Martínez i Ruedo ibérico sempre havien combatut.