El 14 de maig de 1977, Ramon Viladás recull José Martínez a l’aeroport del Prat de Barcelona. Arriba amb un passaport i una editorial nova, la Sociedad Ibérica de Ediciones y Publicaciones. Aleshores José Martínez deixa de ser un exiliat i perd el seu principal enemic, el règim de Franco. La relació dialèctica de la qual va sorgir gran part del catàleg de Ruedo ibérico passa a ser substituïda per una visió crítica de les formes que anava prenent el procés de la transició democràtica. Ni el mercat —amb els llibres polítics en inevitable retirada—, ni la situació econòmica de l’empresa, ni la tendència de la transició permetran que sobrevisqui el principal projecte editorial d’oposició antifranquista, llevat d’una dissidència marginal. Quan Ruedo ibérico i la seva filial foren presentades a Espanya, el 20 d’abril de 1978 a la galeria Maeght de Barcelona, amb l’assistència d’un dels grans valedors de l’editorial, el president de la Generalitat Josep Tarradellas, el projecte era a punt de desaparèixer. Els Cuadernos de Ruedo Ibérico durarien tan sols un any més i l’edició de llibres amb prou feines quatre.
El 22 d’octubre de 1982, Marianne Brüll escriu des de París anunciant la impossibilitat de fer front als creditors. Irònicament, sis dies més tard el primer govern del PSOE de la democràcia arribava al poder i, amb ell, alguns dels col·laboradors de la primera dècada de Ruedo ibérico. Paradoxalment, allò que la censura no havia aconseguit —acabar amb Ruedo ibérico— ho va aconseguir la normalitat democràtica. Malgrat estar orientada a l’interior, la tragèdia de Ruedo ibérico és que mai va poder deixar de ser altra cosa que una editorial de l’exili.
Amb seixanta anys, José Martínez va haver de construir-se una nova vida. Fernando Chueca Goitia li facilità una feina a l’Instituto de España i, l’11 de març de 1986, morí accidentalment. El voluminós arxiu personal i de Ruedo ibérico es troba dipositat a l’Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis d’Amsterdam, que custodia importants fons relatius a la història social. L’arxiu es troba inventariat i obert a la consulta dels investigadors, com es pot veure a la pàgina web www.iisg.nl/ archives/html/r/10760597.html.
