Ruedo ibérico va incorporar la crítica del món contemporani a la seva proposta anticensuradora de revisió històrica i de contrainformació sobre la societat espanyola. En una tribuna lliure van convergir distintes vies d’interpretació intel·lectual i política esteses per l’esquerra dels anys seixanta i setanta. En aquesta línia coincidiren la Biblioteca de Cultura Socialista impulsada per Jorge Semprún, la col·lecció El Viejo Topo dirigida per Carlos Semprún Maura, així com textos lligats a l’actualitat internacional, els diaris del Che Guevara i, d’altra banda, el de Carlos Franqui. Els punts de vista múltiples, a vegades en conflicte obert, oferien un saníssim contrast amb la rigidesa d’una ortodòxia oficial pròpia d’un règim incapaç de conviure amb un pensament polític crític.