• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

La Junta para Ampliación de Estudios va desplegar un programa global de renovació del sistema educatiu i científic. Les beques a l’estranger i la labor dels seus centres es van dirigir a establir un corrent fluid d’intercanvi de coneixement amb els equips de recerca principals del món per afavorir el desenvolupament de la capacitat científica i la millora dels professors universitaris i mestres del país. Per la seva banda, la Residencia de Estudiantes i l’Instituto-Escuela van experimentar noves formes d’aprenentatge. En el cas de la Residencia, la seva eficàcia s’havia de basar en el contacte amb científics i intel·lectuals destacats, en un sistema tutorial semblant al dels colleges anglesos, i havia de proporcionar als estudiants les condicions materials més adequades.

La Residencia, d’acord amb els postulats de la Institución Libre de Enseñaza va fomentar una educació integral i activa, basada en el diàleg entre els estudiants, els tutors i els intel·lectuals i artistes que la freqüentaven, així com en el contacte amb la naturalesa i l’aprenentatge d’idiomes. D’altra banda, una educació contínua al llarg de tot el cicle formatiu, ja que la Residencia tenia un grup de nens (dirigit per Luis Álvarez de Santullano) i un grup universitari (a càrrec del director de la Residencia, Alberto Jiménez Fraud), i també un altre grup de nenes i un grup de senyoretes (dirigits ambdós per la pedagoga María de Maeztu).