• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

L’anomenada càtedra de la Residencia, que acollia conferències, concerts i altres activitats, va constituir una finestra a les novetats intel·lectuals, artístiques i científiques desenvolupades fora de les nostres fronteres. La Residencia es va convertir així en lloc de recepció dels darrers corrents en les disciplines més diferents.

Aquesta activitat es va veure afavorida per la creació de dues associacions, que van donar suport i van finançar l’acció de la Residencia des de la societat civil: el Comité Hispano-Inglés (1923) i la Sociedad de Cursos y Conferencias (1924). L’impacte del programa d’activitats públiques de la Residencia va contribuir a obrir Espanya al món i a promoure una nova imatge del país.

Al costat de grans figures espanyoles com Ortega y Gasset, Blas Cabrera, Unamuno, Emilia Pardo Bazán o Eugeni d’Ors, la Residencia va acollir en poc més de dues dècades Henri Bergson, Marie Curie, H. G. Wells, Albert Einstein, Wanda Landowska, Howard Carter, Paul Valéry, Louis Aragon, Arthur Eddington, Keyserling, Sándor Ferenczi, Paul Claudel, Romain Rolland, Julien Benda, Hugo Obermaier, G. K. Chesterton, C. G. Bruce, Le Corbusier, F. T. Marinetti, J. B. Trend, Walter Gropius, Jean Piaget, Jean Cassou, John M. Keynes o Igor Stravinsky, i es van celebrar les reunions de la Comisión Internacional de Cooperación Intelectual de la Sociedad de Naciones a la seva seu.

El concepte de viatge com a font de coneixement va ser un dels eixos de l’educació integral de la Institución Libre de Enseñanza. La Residencia va contribuir a la difusió de la riquesa i diversitat de les cultures no europees, divulgant les expedicions que descobrien en aquell moment, per al públic occidental, la riquesa d’altres cultures: Iberoamèrica, el Mediterrani africà, l’Àfrica subsahariana, el Pròxim Orient o Àsia. El públic espanyol, encara marcat per la mentalitat colonial, els reconeixia així com a protagonistes d’episodis essencials de la història de la humanitat.

La Residencia va ser particularment receptiva als corrents artístics que es gestaven a Europa i a la resta del món. Va acollir, per exemple, Paul Valéry el 1924, Blaise Cendrars i Louis Aragon el 1925, Max Jacob el 1926 o Filippo Marinetti el 1928. També va ser allí on es van forjar moltes característiques de la literatura, la música o l’arquitectura espanyola jove d’aquell temps, entre elles les que van articular la generació del 27 o les línies principals del surrealisme espanyol. El 1929 una exposició organitzada per la Sociedad de Cursos y Conferencias va reunir al Real Jardín Botánico de Madrid els artistes plàstics espanyols més notables residents en aquella època a París.

Els residents van poder assistir a la presentació a Espanya de noves propostes en les manifestacions artístiques més diverses. El 1928 Buñuel va tornar a la Residencia per coordinar un cineclub on es van projectar pel·lícules de René Clair, Jean Renoir, Carl Dreyer o Jean Epstein. Espectacles teatrals, musicals i de dansa van permetre als residents assistir a novetats en el tractament escènic dels clàssics o de les obres més recents, amb la participació, entre d’altres, de la prestigiosa Compagnie des Quinze, del Teatro Universitario La Barraca, o del mateix Federico García Lorca i les bailaoras Encarnación i Pilar López. A la Residencia també es van representar l’òpera de marionetes El retablo de Maese Pedro, o el ballet El amor brujo; a Madrid es va estrenar L’histoire du soldat d’Igor Stravinsky, i Alexander Calder va presentar el seu espectacle de putxinel·lis El circ més petit del món. A la Residencia de Señoritas s’hi feien classes de «balls rítmics» i es van poder veure espectacles de dansa moderna de l’escola d’Isadora Duncan, organitzats per la seva deixebla Edith Burnett. L’última música europea va tenir una presència decisiva en un programa de concerts en el qual van participar Falla i Stravinsky, Ravel, Milhaud, Poulenc o Wanda Landowska.