• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Els laboratoris de la Residencia de Estudiantes impartien ensenyaments pràctics —escassos en aquella època a la universitat espanyola— que permetien aprendre a través de l’experiència, i facilitaven als estudiants l’accés a la recerca científica de la mà d’especialistes destacats, com Pío del Río Hortega, Juan Negrín, Gonzalo Rodríguez Lafora, Luis Calandre o Antonio Madinaveitia. Entre el 1910 i el 1936 es van anar convertint en un lloc de formació prestigiós i en un centre de treball científic innovador per a l’època.

Els laboratoris, especialment els dedicats a investigacions mèdiques, van atreure a la Residencia molts estudiants d’aquestes especialitats. També s’hi van formar alumnes o investigadors no residents.

Alguns dels investigadors espanyols més rellevants, com el futur premi Nobel Severo Ochoa, el metge Francisco Grande Covián i el físic Miguel Catalán es van formar als laboratoris de la Residencia i hi van treballar. Les seves publicacions científiques van fer augmentar el prestigi de la recerca feta a Espanya.