La Residencia de Señoritas es va crear el 1915 i la dirigia María de Maeztu. La Residencia va ser pionera a fomentar l’accés de les dones als estudis superiors. La col·laboració amb l’International Institute for Girls in Spain, una entitat nord-americana creada a Madrid amb uns objectius similars, va ser essencial en el seu desenvolupament.

En van ser residents Victoria Kent, Matilde Huici o Josefina Carabias i van formar part del seu professorat María Goyri, María Zambrano o Maruja Mallo, juntament amb algunes professores nord-americanes vinculades a l’Internationl Institute. En les activitats que va organitzar hi van participar nombroses conferenciants com ara Gabriela Mistral, Victoria Ocampo, María Martínez Sierra o Clara Campoamor i s’hi van abordar amb freqüència temes relacionats amb la dona. A les seves sales hi van néixer el Lyceum Club Femenino i l’Asociación de Mujeres Universitarias. Disposava d’un laboratori de química, organitzat per la doctora nord-americana Mary Louise Foster, que va contribuir a la formació de científiques destacades com Dorotea Barnés o Felisa Martín Bravo.

La creació de la Residencia de Señoritas es relaciona estretament amb el canvi en la situació social de les dones a Espanya, que va suposar millores en el seu accés a l’educació i a la vida professional, i avenços per posar fi a la seva situació de discriminació davant la llei, simbolitzats en l’extensió del dret de vot a les dones el 1931.