Aquest «esperit de la casa» quedava reflectit en una certa forma de vida, construïda al voltant de la responsabilitat personal, el treball, la recerca de l’excel·lència i l’oci creatiu, amb la finalitat que l’esforç particular es veiés projectat en la societat. Les excursions, la pràctica d’esports, les visites a museus o a ciutats d’interès artístic i, en particular, la convivència entre diferents disciplines i la seva transmissió a través del contacte directe i l’experiència personal, eren els instruments preferits per aconseguir-lo.

Els tutors o «Dons», un grup de professionals de competència reconeguda, van exercir a través d’aquestes activitats o a través de cursos, conferències o de les pràctiques de laboratori aquella orientació personalitzada que va ser l’essència del projecte. Entre els mestres que vivien a la Residencia, o bé la visitaven molt sovint, cal destacar Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, José Ortega y Gasset, Ramón Menéndez Pidal, Manuel de Falla, Manuel García Morente, Blas Cabrera, Eugeni d’Ors, Eduardo Martínez Torner o Federico de Onís; especialment els qui en van ser residents durant molts anys, Ángel Llorca, Ricardo de Orueta i José Moreno Villa, i també els directors dels diferents laboratoris.

El cap de l’atleta ros, trobat a l’Acròpoli d’Atenes, i escollit com a segell de les publicacions de la casa, es va convertir en l’emblema de la pròpia Residencia. Representa el seu ideal d’educació integral: basada en el diàleg entre arts i ciències, entre diferents generacions, i entre tradició i modernitat.