• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

La Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE) estava presidida pel premi Nobel de Medicina Santiago Ramón i Cajal, i el seu secretari era José Castillejo. La seva comesa era impulsar l’intercanvi científic amb els països més avançats, becant joves graduats als centres més prestigiosos del món.

La JAE va concedir al voltant de 3.500 ajuts entre el 1907 i el 1939. Els països que van rebre un nombre de becaris més gran van ser França, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, el Regne Unit, Itàlia, Àustria i els Estats Units. Les matèries que més es van afavorir van ser, per aquest ordre: educació; ciències socials i humanitats; ciències de la salut; dret; matemàtiques; física i química, i ciències naturals. [Aquestes dades es poden consultar a l’arxiu en línia de la JAE: http://archivojae.edaddeplata.org/]

A Espanya, la Junta va crear noves institucions científiques i educatives que van formar una xarxa de centres propis, entre els quals hi havia:

• L’Instituto Nacional de Ciencias, dirigit pel mateix Santiago Ramón y Cajal, amb el suport de Blas Cabrera a l’Instituto de Física y Química o d’Ignacio Bolívar al Museo de Ciencias Naturales.
• El Centro de Estudios Históricos, dirigit per Ramón Menéndez Pidal.
• L’Instituto-Escuela, centre experimental per a la reforma de l’ensenyament secundari i la formació del professorat.
• La Residencia de Estudiantes.

La Junta representa la culminació dels projectes duts a terme per la Institución Libre de Enseñanza en la modernització de la societat espanyola. Va ser l’empresa de més envergadura de les dissenyades per Giner i els seus col·laboradors, i de les que havia emprès gent propera a la ILE. Molts dels valors que la Institución encoratjava i que la Junta difonia coincideixen amb els que han fet possible la transició espanyola a la democràcia i l’evolució política i social posterior, en convergència amb altres tradicions que han contribuït a construir l’Espanya actual.