D’entre els set espanyols guardonats amb el Premi Nobel, quatre —dos científics i dos humanistes— van estar vinculats a la Residencia de Estudiantes, fet que testimonia els estímuls intel·lectuals i l’ambient interdisciplinari que s’hi van conrear.
Santiago Ramón y Cajal (1852-1934), Nobel de Medicina el 1906, va ser el primer president de la JAE i el seu prestigi i la seva influència es van projectar en totes les institucions culturals i científiques creades al seu si. Va mantenir una relació estreta amb la Residencia (com mostren las úniques imatges en moviment que es conserven d’ell, assegut davant del pavelló central) i es va convertir en el mestre de científics com Pío del Río Hortega i Juan Negrín. El resident Severo Ochoa (1905-1993), que havia de rebre el Nobel de Fisiologia i Medicina el 1959, va ser ajudant de Juan Negrín al seu laboratori de la Residencia, on va compartir feina amb altres científics notables, com el també resident Francisco Grande Covián, i hi va establir amistat.
En l’àmbit de les lletres, Juan Ramón Jiménez (1881-1958), Nobel de Literatura el 1956, va viure a la Residencia entre el 1913 i el 1916, va col·laborar en el disseny dels jardins de la Colina de los Chopos (com ell la va batejar) i en va dirigir les publicacions. Quant a Vicente Aleixandre (1898-1984), va impartir un curs a la Residencia ja el 1920 i va participar en moltes de les activitats com a membre de la Sociedad de Cursos y Conferencias. El 1977 l’Acadèmia sueca li va atorgar el Nobel de Literatura en representació del grup poètic del 27.
© Residencia de Estudiantes, 2010 | nota legal | contacto | cerrar ventana