100% Residencia. La Residencia de Estudiantes compleix cent anys
  • presentació
  • exposició
  • cronologias
  • materials
  • activitats
  • seus i crèdits
  • 100% Residencia. La Residencia de Estudiantes compleix cent anys

un projecte modernitzador

Manuel B. Cossío, Francisco Giner de los Ríos i Ricardo Rubio.

La Residencia de Estudiantes forma part del projecte de modernització impulsat per la Institución Libre de Enseñanza (ILE), creada el 1876 per un grup de professors expulsats de la universitat per defensar la llibertat de càtedra: entre ells, Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón.

La seva pedagogia fomentava per igual el cultiu de les ciències i les humanitats i el diàleg entre elles; estava a favor de la llibertat docent i científica, i considerava el procés educatiu com un continu. Va substituir els exàmens pel seguiment de l’alumne i va fer de l’experiència —basada en l’observació i el gaudi de la naturalesa— la font de coneixement principal. La Institución Libre de Enseñanza va defensar la igualtat social i de sexes, els drets de la dona, la recerca de la pau i de la cooperació entre els pobles o la protecció del medi ambient.

Després de recuperar les seves càtedres el 1881, Giner i els seus col·laboradors a la ILE van anar inspirant la política científica i educativa dels governs liberals, començant per la creació del Museo Pedagógico Nacional (1882), dirigit per Manuel Bartolomé Cossío i concebut com l’instrument principal de la reforma. Posteriorment van promoure nous organismes, com la Comisión i l’Instituto de Reformas Sociales (1883 i 1903, respectivament), que van desenvolupar els primers plans de previsió social; el Ministerio de Instrucción Pública (1900) i finalment, el més important de tots: la Junta para Ampliación de Estudios el 1907 i els seus centres el 1910.

 español | catalá | english

© Residencia de Estudiantes, 2010  |  nota legal  |  contacto  |  cerrar ventana